A la tres
I així, de què coi es pot parlar?
No és només que quatre membres de la mesa del Parlament hagin estat condemnats per un delicte de desobediència a un any i vuit mesos d’inhabilitació (ep, i a pagar 30.000 euros!): no s’oblidin que van ser processats per un presumpte delicte d’organització criminal. Si en una democràcia una mesa del Parlament pot ser processada per organització criminal (per organització criminal!), ni que després l’hagin absolt, ja ho diu tot. I que després condemnin cinc dels seus membres per desobediència, encara més. Ho saben, al TSJC, que l’origen de la paraula Parlament ve de parlar? I si al Parlament no es pot parlar d’autodeterminació, del rei, de dret a decidir i de no sé quantes coses més, de què coi es pot parlar? De què serveix un Parlament on no es pot parlar? Ah, sí, em diran que serveix per aprovar lleis que no tinguin res a veure ni amb el rei, ni amb el rei emèrit, ni amb la independència, ni amb res que tingui a veure amb aquests temes. En la independència hi podem pensar, deia ahir Mireia Boya, però no la podem tramitar. Ni això, Mireia. O no se’n recorden, del fiscal aquest que pretén “reeducar” els presos perquè pensem com pensen? Ni pensar-hi, no es pot, en la independència. Llavors, per a què coi serveix el Parlament? Per aprovar lleis, em diran. És clar. Quines? La de desnonaments i pobresa energètica, que el TC va suspendre? La d’igualtat de gènere, també suspesa? Per parlar del canvi climàtic? Dels horaris comercials? Per fer una llei de consultes populars? Per fer-ne una sobre l’acció exterior del govern? Per crear un impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit? Per fer una llei sobre voluntats digitals? Per reformar el Codi Civil de Catalunya? Per legislar sobre temes audiovisuals? Res. Totes al Constitucional, suspeses o anul·lades. Hi acabaran anant a fer petar la xerrada, al Parlament. Ahir a JxCat, ERC i els comuns se’ls va acudir dir que al Parlament es podria debatre una possible proposta de llei d’amnistia per dur-la al Congrés, que és allà –ai las!– on decideixen de veritat. La socialista Eva Granados es va afanyar a dir que ara no toca, parlar d’aquest tema al Parlament. Ni que fos per això, Eva, per parlar, el Parlament!