A la tres
Trapero, a la presó
L’Audiencia Nacional va fer pública ahir la sentència del judici contra la direcció dels Mossos per la seva participació en els anomenats fets de l’octubre del 2017, des de la pacífica protesta davant el departament d’Economia el 20 de setembre per la detenció d’una sèrie d’alts càrrecs del govern fins a l’aplicació, per part de l’executiu espanyol, del 155 el 27 d’octubre, passant, òbviament, pel referèndum de l’1-O. El tribunal absol els quatre acusats –el major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general dels Mossos Pere Soler– perquè no troba proves, sí, proves, allò que val en un judici, excepte en el del Tribunal Suprem contra els seus caps polítics, de la seva “connivència” amb els líders independentistes que compleixen penes de presó per haver organitzat un referèndum.
Aquests són dies d’alegria continguda perquè una sentència diu el que tothom ja sabia, que els Mossos van fer la feina que els va ordenar la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, això sí, com a policia més moderna, diferentment de com fan les coses la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. Ara, aquesta és una victòria provisional. O potser no. Dependrà del que faci la fiscalia en les pròximes hores, però, sí hi presenta recurs –i per què no ho hauria de fer si n’ha presentat contra l’absolució de Tamara Carrasco , un cas que és una vergonya per al sistema policial i judicial espanyol?–, previ pas per la sala d’apel·lacions de la mateixa Audiencia Nacional, el cas acabaria al Suprem de Manuel Marchena. I la feina ja està feta, perquè la presidenta de la sala que els ha jutjat, Concepción Espejel, ha presentat un vot particular, de gairebé 500 planes, quan la sentència no en té ni 1.000, en què demana que Trapero sigui condemnat a deu anys de presó per sedició. Qui del Suprem vegi el recurs–en teoria, l’equip d’en Marchena no podria perquè està contaminat per aquesta causa– només ha de citar Trapero per escoltar-lo, i evitar així una reprovació de la Unió Europea com va passar amb el cas Atutxa , i sentenciar. I, en aquesta operació d’estat contra l’independentisme català, algú té cap dubte de quina serà la sentència?