Quan els deixen actuar

Una de les imatges que m’han quedat gravades dels dies posteriors al l’1-O és la d’un energumen bramant “¡¡Que nos dejen actuar!!” rere els vidres de la porta d’un hotel de Pineda de Mar, on s’allotjaven uns 500 policies nacionals de l’operació Copèrnic. Aquella sí que era una cara d’odi, i no les que deien que havien vist el dia del referèndum la corrua de guàrdies civils i policies espanyols que van desfilar davant de Marchena durant el judici al Tribunal Suprem. Em retorna ara aquella imatge coincidint amb l’absolució del major Trapero i en conèixer que el fiscal demana tres anys de presó, sí, tres anys de presó, i tres d’inhabilitació per a dos regidors i el cap de la Policia Municipal que, fa tres anys, van provar d’evitar un greu problema d’ordre públic en aquell municipi del Maresme. És la pena que els demana el fiscal coordinador del servei de delictes d’odi i discriminació. Ah, l’odi, una altra vegada! Com l’han prostituït, el delicte d’odi, posant-lo al servei dels poderosos, dels forts, quan està concebut justament per protegir els més vulnerables. L’actuació que reclamava l’energumen uniformat és la que practica la fiscalia sense descans ni vergonya i la que s’identifica amb personatges sinistres com el coronel Diego Pérez de los Cobos i el tinent coronel Daniel Baena. Una manera d’actuar a les antípodes del model policial del cap dels Mossos durant l’1-O. El fet greu és que 322 agents que van actuar al dictat d’aquella cara han estat condecorats, premiats i primats, i Josep Lluís Trapero –de moment, feliçment absolt– ha hagut de passar un autèntic calvari.