opinió
Com aprofitar els fons europeus
La premsa internacional es demana què passa a Espanya a compte de les males xifres en la lluita contra la Covid. Fins i tot algun diari seriós ha exagerat demanant-se si es tracta d’un “estat fallit”. Els articles assenyalen la inestabilitat política (Catalunya, monarquia, govern sense majoria), la mala governança i la dependència del turisme com les raons del desgavell. A Europa es demanen si és prudent posar més diners en mans dels responsables de l’enfonsament. Els fons europeus són una oportunitat per parar el cop i reorientar l’economia espanyola. Perquè això funcioni cal que les línies mestres les defineixin experts, que vagin a projectes coherents i que s’acompanyi d’una sèrie de mesures estructurals que en multipliquin l’efecte.
Primer, no es pot deixar una cosa tan seriosa en mans dels polítics. Si la intervenció és un problema d’orgull, hi ha excel·lents experts a les universitats i empreses que podrien redactar uns criteris de priorització. Cal respondre preguntes incòmodes: hem d’aprofitar la crisi per reduir el pes del turisme a l’economia o l’hem de subsidiar perquè torni on era? Quines professions tenen més demanda amb una previsió de 20 anys i com potenciar-les? Com reconvertir els milions d’immigrants de baixa qualificació que ha importat durant anys la construcció i el turisme i que ara ha endossat al pressupost públic? Com ressuscitar les ciutats mitjanes espanyoles vampiritzades per Madrid?
Segon, els projectes triats han de ser coherents. S’ha de defugir la temptació de fer mausoleus: no més complexes industrials al mig del no res, no més parcs tecnològics que acaben sent serveis de lloguer d’oficines, no més clústers aeronàutics on mai s’ha produït un avió. Buscar projectes amb sentit, amb viabilitat a llarg termini i que enllacin amb les capacitats preexistents en salut, mobilitat, indústria agroalimentària o energies renovables.
Tercer, el pla ha de trobar un entorn favorable que farà que cada euro invertit no vagi contra corrent. Cal un aprimament de la maquinària administrativa pública i la seva estructura política, una simplificació dels impostos (unificar tipus, eliminar exempcions, reduir costos de transacció), una desregulació dels gremis improductius (taxistes, però també notaris, farmacèutics i tants altres).
Cap quantitat per gran que sigui solucionarà el problema si és mal administrada. Ben administrada, una quantitat petita tindrà un efecte multiplicador.