Estat d’alarma confús

Sis mesos i mig en estat d’alarma, com va anunciar diumenge Pedro Sánchez, donen per a molt. És imprevisible i és impensable que d’aquí a sis mesos i mig tot segueixi com ara. L’estat d’alarma de sis mesos i mig és una mostra que sovint les autoritats que han de decidir no saben –com la majoria de la humanitat– per on anar i què fer per frenar el virus i les seves repercussions. La sensació és que les mesures de llarg termini i generalistes els serveixen per no enganxar-se els dits políticament. Aquells que es dediquen a la política professional passen per moments difícils i sobretot els que han de donar la cara, com és el cas de Sánchez, apostant per rodes de premsa interminables quan el consell dels comunicòlegs són missatges curts i clars. Fet que no s’està produint per la complexitat del problema. Les dades són preocupants i no hi ha cap dubte que s’ha de fer cas als tècnics. La confusió que creen els polítics que donen la cara és monumental. Cinc dies d’especulació per acabar decretant l’estat d’alarma i ara cinc dies més d’especulació perquè la Generalitat vol confinar Catalunya els caps de setmana. Ni Pedro Sánchez, ni Pere Aragonès –en funcions de president– ni la consellera Meritxell Budó han fet cap autocrítica i aquest fet encara crea més confusió. Seria molt més apreciable sentir “Senyors, fem tot el que podem i hi deixarem la pell...” que no pas ordres i més ordres sense saber si són per al benefici col·lectiu. Bona impressió la del nou conseller d’Interior, Sàmper. “Això que em pregunten no ho sé. Ho he de consultar”, va afirmar abans de contestar un tema tècnic i delicat. Els tècnics en comunicació aconsellen que en moments crítics no ha d’haver-hi ni especulacions ni prèvies. Dos conceptes dels quals s’està abusant en favor de la confusió generalitzada. Salut.