Estem lirets o què?

Jo vinga donar 10 punts a Sánchez per haver parlat de sis mesos d’estat d’alarma i li han caigut patacs de la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra. Quan et toquen el teu tros tot es veu diferent, i venen dies que se’n tornaran a tocar molts, de trossos. Ens tornem lirets. D’on han de sortir metges, infermers, administratius i gestors sanitaris de més que necessitem i necessitarem els propers dos/tres anys? En sobrava algun? En algun lloc del món? Ja podem parar llits i obrir hospitals. Per totxo no quedarà! Amics contractistes de la Ayuso, una rega a l’hort. Qui ens hi atendrà, als hospitals i llits parats en temps rècord? Professionals jubilats que tornin? Estudiants de darrer curs que accelerin? Voluntaris? Professionals de les altres instal·lacions sanitàries? Qui volem enganyar? La demanda de serveis de salut, quant ha crescut? Un 10%? Un 20%? Un 30%? En moments punta, un 50% i un 100%? I baixes laborals? Quantes baixes han comportat la mateixa pandèmia i la tensió de la feina? Quantes en comportarà? Qui ha de fer la feina en una xarxa de salut (pública i privada) tensionada de boig? Com es quadra això? No tindrem a qui aplaudir. La defensa és impedir que s’escampi. Si s’escampa ens entreguem i quan tot passi i auditem la dimensió de la tragèdia, l’estadística cridanera no serà la de l’edat, serà la de classe. “La majoria manobres”, com diria l’àvia Neus. Hem de posar les persones al davant de l’economia.