Vida de Girona

Hi ha moltes possibilitats que una autobiografia sigui tramposa, perquè qui l’escriu gairebé té l’obligació de mentir. I moltes vegades no és ni tan sols el delit de decorar-la amb garlandes el que intervé en una rememoració amable, sinó la presència traïdora de la memòria, que escull uns episodis determinats en detriment d’uns altres. Però hi ha autobiografies estrictes, les que es basen no pas en els sentiments, les emocions o les percepcions, sinó en els documents. Jeuen en el fons d’un arxiu, amagats o més visibles, en carpetes polsoses o en setials del record, i són testimonis impertorbables que no admeten xantatges. És el cas d’Autobiografia de Girona, que han editat l’Ajuntament i l’editorial Efadós i que ha estat possible gràcies a la labor intensa de dos arxivers, Joan Boadas i Anna Gironella. Conté gairebé 500 documents, des del segle XIII fins ara, i estableix els trets distintius d’una ciutat com si es tractés d’una figura humana. Ho deia Eva Vàzquez: “És un treball d’identitat ciutadana.” És com si la mateixa urbs s’hagués emmirallat i hagués fet un retrat del seu perfil, de les arrugues, dels secs d’una història feta de papers nobles i antics, de fulls humils i quotidians. Girona, amb aquest llibre important, que recull el pas del temps amb eficàcia notarial, és també, a la fi, sentiment, emoció i percepció d’un hàbitat humà. Sense filtres, Girona esdevé antropomorfa, és a dir, se’ns presenta com una persona de la qual ara sabem, amb detall i amenitat, la seva autèntica vida. Hi batega, en aquesta “autobiografia”, un esperit de segles, una petjada viva. Sense trampes ni maquillatge.