Que no ens treguin l’esport

Són les 21 h. M’acabo de posar els guants, obro la tanca i salto a la pista: l’stick a la mà dirigint la bola. Començo l’entrenament. Fins a les 22 h estaré concentrat en tot el que passi a pista, posant-hi ganes i intensitat.

Crec fortament que l’esport és la millor manera d’evadir-se de la realitat: tots tenim els nostres maldecaps a casa, a la feina, a la universitat... Però és posar-te els patins i tens la ment en blanc; ho deixes enrere tot i et centres en l’equip, a fer bé les passades i a xutar a l’escaire. Notes com poses al 100% el teu cos, com et bullen els músculs després d’un sprint i la satisfacció de quan marques després d’una jugada assajada. És per això que fer que ens quedem sense poder fer esport a causa de les noves restriccions em suposa un maldecap.

Un maldecap, per cert, que se me’n va fent esport.