opinió
Per terra, mar i espai
Quan l’any 2007 vaig començar a impulsar la digitalització en la governança de les ciutats (ciutats intel·ligents) poca gent va entendre llavors la importància de la tecnologia per fer ciutats més ben gestionades, més sostenibles, més emprenedores i també més democràtiques. Poc podia imaginar llavors que seria un virus qui sacsejaria el món i acceleraria aquest procés de digitalització de la nostra societat i l’economia. Arribats a aquest punt, si fins ara hem afirmat que la millor política social que un govern podia fer per a la seva societat és la d’un país on la gent tingui feina, ara podem afirmar que no serem un país social si no som un país digital. Segurament ara ens tocarà viure uns mesos en què els subsidis i els ajuts seran vitals per pal·liar el patiment de moltes famílies en aquesta fase de la pandèmia. Però per encarar el futur cal apuntalar l’economia amb la triple aliança de coneixement-empresa-tecnologia.
El sector tecnològic, l’economia digital, ha deixat de ser un sector en si mateix per passar a impregnar-ho tot. Ja no hi haurà sector digital, tots els sectors seran digitals. Les dades ho avalen, i la mateixa Comissió Europea ja apunta en aquesta direcció vinculant 1 de cada 3 euros dels seus fons de recuperació per al període 2021-2027 al programa Digital Europe. La digitalització és avui l’eina més important que tenim per sortir de la crisi i reactivar l’economia catalana.
Per sort, a casa nostra, ja fa alguns anys que anem fent els deures. El sector TIC a Catalunya ha crescut un 50% en ocupació els darrers cinc anys i enguany va pel camí de batre tots els rècords: 30% de creixement aquest primer semestre comparat amb el mateix període del 2019. Estem parlant de 14.400 nous llocs de feina que han dut la indústria TIC a ser un dels nous motors de l’economia catalana, passant a davant del potent sector de l’automoció en xifres totals d’ocupació. Poca broma.
En aquest sentit, la base d’una economia digital potent és disposar d’un país ben connectat amb infraestructures digitals. Aquests darrers anys el govern de Catalunya, amb la col·laboració de la indústria i els centres tecnològics del país, ha fet un esforç titànic: fibra òptica a totes les comarques, l’arribada properament del primer cable submarí intercontinental, el Corredor 5G del Mediterrani, etc. Ho hem fet per terra, mar i aire. I ara també ho farem per l’espai. Aquesta setmana hem aprovat crear l’Agència Espacial de Catalunya i el llançament d’una constel·lació de nanosatèl·lits, els dos primers durant el primer semestre del 2021. La “NASA catalana”, l’han anomenat alguns. Però, més enllà del significat polític, el que realment pretén aquesta iniciativa és generar 1.200 llocs de feina i vora 300 milions d’euros de negoci a Catalunya durant els propers quatre anys amb un modest pressupost de 18 MEUR. Per no dir que aquest és també un projecte per ajudar a retenir el talent dels nostres joves. Estem davant d’una gran oportunitat per situar Catalunya en una economia incipient: la nova economia de l’espai d’òrbita baixa. Els nanosatèl·lits representen un canvi de paradigma en la manera de desenvolupar missions espacials, ja que generen una nova economia que parteix de la denominada “democratització” de l’espai, fins ara reservada a les grans potències mundials i als gegants de la indústria aeroespacial. Els nanosatèl·lits o CubeSat, com se’ls coneix en la indústria, són uns satèl·lits de baix cost de menys de 10 kg de pes que orbiten a baixa altura i permeten l’observació de la Terra, fer arribar connectivitat 5G a zones remotes i el desenvolupament de nous serveis digitals vinculats a l’agricultura, meteorologia, seguretat i emergències, transport i logística, entre d’altres. Molts països que fins ara no tenien la capacitat d’impulsar una indústria aeroespacial pròpia s’han llançat a la conquesta d’aquesta nova economia de l’espai.
Ens deia José Manuel García-Margallo, qui fou ministre d’Exteriors espanyol, que “una Catalunya independent vagaria per l’espai”. Doncs bé, ja hem fet el primer pas. Un pas modest per a la humanitat, però un gran pas per a Catalunya i la seva economia.