El net del Sr. Floïd

Dimecres passat la Guàrdia Civil va detenir David Madí, el net d’un dels fundadors d’Òmnium Cultural, junt amb altres empresaris compromesos amb Catalunya, mentre el president de l’entitat, Jordi Cuixart, està empresonat per haver defensat un referèndum. Aquesta és la història. Els van detenir perquè el jutge Aguirre dona credibilitat a la tesi del tinent coronel Baena segons la qual deu mil soldats russos vindrien a donar suport a la declaració d’independència. El mateix guàrdia civil que va quedar en evidència amb l’absolució del major Trapero. L’operació ha estat batejada com a Volhov, el nom d’una batalla en què els feixistes de la División Azul van combatre al costat de l’exèrcit nazi de Hitler contra els russos. Aquest és el seu marc de referència: el feixisme com a normalitat. Total, devien ser els seus avis… Davant aquest escàndol majúscul que en qualsevol país encendria totes les alarmes –les de Justícia, perquè un jutge dona credibilitat a la tesi dels deu mil russos, i les d’Interior, perquè un cos armat de l’Estat reivindica els feixistes que van lluitar al costat dels nazis–, silenci…

Un silenci que aboca Espanya a la ruïna, ja s’ho faran. Però atenció, que no tothom ha callat. El ministre Marlaska ha parlat. I què ha dit? Per mi, el més greu de tot: que seria “desitjable” que el president Puigdemont tornés a Espanya i “assumís les responsabilitats”. Us ho tradueixo: “Puigdemont, no pararem fins a destruir-te, i mentre no t’entregues ens obligues a inventar-nos qualsevol cosa per anar arruïnant la vida a la teva gent.” Aquesta setmana s’havia de jutjar els síndics del primer d’octubre. I fa tres anys dels empresonaments. No ens rendirem.