No estan bojos, fan la seva feina

Entre el frenesí i la morbositat: un complot d’elits demòcrates segresten nens, els violen i es beuen la seva sang, i ell és l’Elegit per destruir la maligna secta. Sí, aquest original missatge cuinat en els laboratoris de l’extrema dreta també ha entrat en campanya amb una bona colla de pares demanant des de la seva samarreta “Salvem els nostres fills”. Què pretén Trump amb bajanades d’aquesta altura? Captar els vots dels babaus i fer riure a la resta com si fos un boig sense possibilitats i no calgués mobilitzar-se per frenar-lo. Velles i elementals tàctiques de propaganda que Noam Chomsky ha estudiat a fons i ens n’il·lustra. Es tracta sobretot de despistar sobre el que de veritat importa i no anar mai a l’arrel del problema, a la seva causa, els seus responsables, els interessos en joc, no fos cas que la gent s’informés bé i pensés per ella mateixa amb idees perilloses. I molt necessari també: tenir sempre a punt un boc expiatori a qui culpar dels propis crims i lliurar a les feres afamades. I així qui dies passa d’atacs als vulnerables, anys empeny de poder dels poderosos. Un exemple. Quan Trump remuga contra la invasió de caravanes d’hondurenys (dolents, és clar), Chomsky pregunta per què venen i per què no s’explica que fugen de la misèria i la repressió d’un país colonitzat i militaritzat pels Estats Units, o qui va moure els fils del cop d’estat contra Zelaya, que pretenia canviar les regles. D’aquestes qüestions se’n parla poc –si se’n parla–. De manera que quan l’extrema dreta delira, no està boja, fa la seva feina: distreure’ns i adormir la nostra consciència.