Clavegueres

Fa uns dies vam poder tornar a comprovar com un determinat mitjà de comunicació era capaç de publicar la notícia d’unes detencions –amb tots els pèls i senyals dels arrestats– al mateix temps que aquestes es portaven a terme. Telepatia? No. Senzillament, un cop més, la Guàrdia Civil, amb la imprescindible col·laboració per acció o omissió del sistema judicial, posava en marxa, en temps real, la creació d’un relat que fes digerible el resultat final de les detencions. Cal dir que aquestes pràctiques serien del tot inversemblants en una democràcia amb un mínim de maduresa, però és el nostre pa de cada dia en aquesta Espanya del segle XXI. Durant el temps d’incomunicació dels detinguts i, sobretot, després de la seva posada en llibertat, van continuar les filtracions. Algunes, publicades pels mitjans més afins a les clavegueres, eren delirants. Allò dels 10.000 soldats russos, els bitcoins i el pagament del deute extern a canvi de ves a saber què. Però ben aviat va començat la segona fase: la del ventilador. La que consisteix a llançar merda diversa en totes direccions gràcies als milers d’hores de converses que ha obtingut la Guàrdia Civil amb el seguiment dels detinguts. Així, els darrers dies hem pogut llegir que tal odia Puigdemont o que tal altre no pot veure Oriol Junqueras, que una periodista omnipresent es queixa que encara la tenim poc a les nostres pantalles o que un exdirigent de Convergència diu que “Torra està com una cabra boja”. Aporta alguna cosa tot això a la causa judicial? No, és clar, però això, realment, és el que menys els importa.