Trumpisme a la catalana

Des de l’ època pujoliana de l’oasi català hi ha gent que pensa que Catalunya està per sobre de coses que no volem ni pronunciar. Però ara sabem que som com la majoria de països. I que quan el poder s’eternitza en unes mateixes mans durant dècades aflora la corrupció. Tenim dret a un estat propi no perquè siguem millors que els que ja el tenen, sinó precisament perquè som iguals. Però si l’independentisme vol fer camí, la corrupció és una realitat que ha de combatre. Especialment pel que fa a aquells dirigents que ara estan a JxCat o al PDeCAT però que són hereus de la longevitat convergent a la presidència de la Generalitat. I també caldrà que l’independentisme erradiqui un cert trumpisme incrustat, ara que l’inefable president dels EUA deixarà de ser-ho. El trumpisme és molt més que la nefasta manera de fer d’un capitost del cor de l’imperi. Trumpisme és una visió del país basada en el nosaltres front als altres. Trumpisme és donar carnets de bons americans o bons espanyols, però també de bons o mals catalans. O jutjar qui és independentista o un botifler. Trumpisme és amb mi o contra mi. Trumpisme és els catalans primer. I no acceptar que Catalunya és diversa i plural políticament, ètnica i lingüística. Trumpisme és exercir un lideratge messiànic que la gent segueix fanàticament sense qüestionar res. Qui pensi que a Catalunya, i a l’independentisme, no existeix el trumpisme és probable que sigui dels que creien en l’oasi català. Contra el trumpisme, a Catalunya ja vam trobar un remei, fins i tot abans d’existir Trump. Es diu un sol poble. Ara toca treure’l del flascó de la pura retòrica.