Espoli

Els periodistes (és un dir) més perspicaços de Madrid han decidit que l'Estatut de Catalunya, ara retallat del tot, era un artefacte al servei de la destrucció d'Espanya i de l'espoli. L'espoli dels catalans, que mai en tenim prou, sobre els espanyols, acostumats com estan a disparar amb la pólvora del rei. Més encara: si els catalans ens n'haguéssim sortit amb la nostra, la crisi econòmica a Espanya duraria almenys un segle.

Com a brometa entre gent de premsa en la mitja part dels partits de la roja pot passar, però és que quan et mires de prop els tertulians, t'adones per la cara que posen que parlen seriosament. Jo, la veritat, trobo que és una manera una mica bèstia d'admetre per fi que Espanya, sense Catalunya, mai sortirà de pobra. Però què hi farem!

Quan el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira va fer aquelles declaracions contra la candidatura olímpica de Madrid, irritat pels continus obstacles i travetes a les seleccions catalanes, els que esperen qualsevol excusa per atiar l'odi contra Catalunya van promoure un gran boicot als productes catalans i al cava en particular.

Bé, el cava. I què va passar? Que els cellers espanyols no en tenien prou i el van haver de comprar a Catalunya, etiquetar-lo amb el seu nom... i apujar-ne el preu. A més, els cellers catalans, al veure el que els venia a sobre, es van espavilar a vendre la producció a fora.

Conclusió: els grans entusiastes del boicot al nostre cava van passar el Nadal bevent-lo igual, però més car. I a sobre, les empreses catalanes van obrir-se mercats a Europa que ara conserven. ¿De debò creuen que ens podem entendre amb gent així?