El Fòrum Carlemany i l’era Covid

El 16 de novembre del 2016 publicava aquí mateix un article titulat La col·laboració imprescindible i el començava amb una famosa faula que deia així: “Diu la faula que Déu va crear uns ésser amb uns braços tan llargs que no es podien tocar la cara i aquest handicap no els permetia autoalimentar-se. De seguida es van fer dues tries; els orgullosos individualistes que insistien en accions individuals impossibles, i es morien de gana, i els col·laboracionistes altruistes que van entendre que l’única manera de sobreviure era l’aliança per tal que uns donessin menjar als altres.” El Fòrum Carlemany el passat 6 de novembre va organitzar un fòrum virtual, atesa la situació que estem, per debatre sobre l’era Covid a les empreses. Els ponents varen ser el doctor Bonaventura Clotet, el professor Xavier Sala-i-Martin i el conferenciant i escriptor Alfons Cornella. Deu grups de 130 directius de 70 empreses de diferents sectors es varen reunir per debatre en forma de benchmarking per tal de discutir les estratègies d’èxit de cadascú de la seva experiència i també allà on van fracassar, per tal de posar-les en comú per afrontar el nou paradigma post-Covid.

El doctor Clotet, per reforçar la importància de la col·laboració, va explicar que per primera vegada el món ha posat tot el potencial dels cervells investigadors enfocats a conèixer i trobar una vacuna per a la Covid. Ho reforçava amb el fet que fa vuit mesos no sabien res de la malaltia i amb vuit mesos el coneixement ha estat gegantí i que gràcies a aquesta col·laboració de la ciència mundial ben aviat tindríem vacunes. Xavier Sala-i-Martin va fer un repàs històric de les pandèmies viscudes des de la grip del 2018 fins ara, desplegant un discurs optimista en la capacitat de la ciència i les noves tecnologies, però advertint, això sí, que podem sortir de la postpandèmia molt canviats amb les estratègies de negocis i amb els hàbits. La formació, el turisme de negocis, les convencions... són els que poden experimentar més canvis. I alertava que els joves de trenta anys hauran passat dues crisis i s’hauran de crear polítiques per “repescar-los” per tal que no quedin exclosos. Va dir als empresaris que “estaven sols” perquè podria ser que molts dels ajuts que venen d’Europa vagin per a “aquells que provoquen terratrèmols”. Probablement, va dir, que som al “final de la globalització”, perquè és insostenible ecològicament, i que això provocarà una reindustrialització i un cert nacionalisme sanitari i alimentari, per exemple. Davant de la dicotomia de “salut o economia”, va dir que era fals: “La por només s’acabarà quan s’acabaran els problemes mèdics.”

Alfons Cornella va demanar “optimisme conscient” tot i asseverant que estem en una “complexitat creixent” i, per tant, “és el moment de la intel·ligència”. Va dir que calia tenir “molts sensors i poder respondre ràpidament als canvis” i que “la col·laboració és millor que la competència”.

Van ser part de les conclusions dels 130 directius i el treball que fa el Fòrum Carlemany, presidit actualment pel jove empresari d’èxit Francesc Bosch, amb un equip jove i dinàmic i amb moltes ganes de treballar per millorar la gestió i fer-la compatible amb els objectius empresarials i la responsabilitat social. En el bell mig d’aquesta tempesta, comportaments així són una esperança perquè quan amaini tindrem potencial humà d’emprenedors per créixer.

Un altre dels dubtes que planava en el Fòrum, i que és la pregunta del milió, és com es distribuiran els 140.000 milions d’euros que ens vindran de la UE, i el professor Sala-i-Martin té clar que en bona part aniran per sostenir empreses zombis, com ja s’ha fet amb Air Europa, i no a les empreses amb potencial de creixement, que innoven i que compleixen les exigències imposades per Europa de sostenibilitat i són curoses amb el canvi climàtic. Però, com diu la faula, no és temps per als orgullosos individualistes i és l’hora dels col·laboracionistes altruistes. El Fòrum Carlemany i altres empreses catalanes ja ho tenen clar, l’era Covid ens hi obliga i ja és aquí.