Stacey Abrams obre portes

És una dona del sud que va néixer el 9 de desembre de 1973 en una llar humil del Mississipí rural i quan era petita es va traslladar amb la família a Atlanta (Geòrgia). La infància i la joventut van proporcionar-li experiències que marquen personalitat, trajectòria i posició política. Càncer del pare: la sanitat no és per a pobres. Color de pell: el governador la convida a la seva residència per celebrar l’alt nivell escolar i un guarda de seguretat li impedeix l’entrada. Estudis universitaris: préstecs, deutes, maldecaps. Barreres racials: enfortiment personal i col·lectiu, autora d’èxit de novel·les de suspens i projecció d’una responsabilitat pública apuntant alt contra les injustícies. Stacey Abrams, tan lluny de l’establishment com a prop de la ciutadania que no compta, ha estat la palanca decisiva per impulsar Joe Biden a la Casa Blanca en mobilitzar l’electorat afroamericà de Geòrgia: rècord de més de 4 milions de sufragis registrats. I té mèrit sobretot perquè l’antic secretari d’Estat (i actual governador republicà) Brian Kemp havia esborrat del cens més d’1 milió de persones per “inactivitat”, per “error”; excuses: per suprimir el seu dret a participar i deixar-los en la marginalitat social, pràctica força comuna en alguns estats. A través d’organitzacions com ara Fair Fight i Fair Count, Abrams va desplegar un fort activisme per aconseguir la inscripció de 800.000 votants nous que el 3 de novembre van fer sentir la seva veu. Aquell guarda de seguretat volia barrar el pas a una nena que ha crescut obrint portes i que brillarà en la nova administració i farà història.