A la tres
‘Fumus persecutionis’
Em fa l’efecte que en sentirem a parlar molt els propers dies, d’aquesta expressió llatina. No costa gaire d’entendre. Fumus ve del llatí, “fum”, i persecutionis, de “persecució”. En termes jurídics, l’expressió indica que les accions que es fan o s’interposen contra algú no semblen dictades per l’aplicació de la llei o la recerca de la veritat sinó més aviat per la intenció d’anar contra una o més persones concretes. No seré pas jo ara qui els descobreixi el tuf que fa, el fum que es flaira, de persecució política en tota la causa general contra l’1-O. I, és clar, en l’ordre d’extradició del Suprem contra Puigdemont, Comín i Ponsatí que ha derivat en la discussió iniciada ahir sobre si es concedeix o no el suplicatori als tres eurodiputats i si es queden sense immunitat. És més que probable que no se’n surtin, perquè la comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu està presidida pel diputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, perquè el ponent del suplicatori resulta que és el búlgar Angel Dzhambazki (que ha participat en actes de Vox) i perquè resulta també que en aquesta comissió, casualitats de la vida, és on més eurodiputats espanyols hi ha. I, és clar, perquè la composició del Parlament Europeu és la que és i a les minories nacionals –que és un altre concepte que hauríem de tenir clar– els drets els costa d’exercir. I els hauríem de reivindicar, també. Diran que no, que no és un cas de fumus persecutionis, però els hauria de caure la cara de vergonya. O no les han vist, a Europa, les sentències de l’1-O? No han vist, després de Trapero, que la sedició la fan anar com volen? I el cas dels Jordis, no l’han seguit? I les suspensions del tercer grau? O la colla de punxades telefòniques filtrades dia rere dia als diaris? No fan tuf de persecució política? De fumus persecutionis? Probablement, deia, el suplicatori el perdran i hauran de guanyar el cas a la justícia belga, com ja ha fet Lluís Puig. Però coneixent-los a tots tres i coneixent els seus advocats, costa de creure que no el considerin –quina llàstima que les compareixences no siguin públiques– una nova oportunitat. No descartin res.