Les filtracions i l’‘Scattergories’

Que una part del govern hagi d’abandonar les reunions conjuntes per evitar les filtracions de l’altra facció pot semblar una facècia explicada en una tira còmica d’un setmanari humorístic, però, en el context dramàtic i greu del moment que ens toca viure, no és més que un símptoma d’un comportament deplorable. Els filtradors potser actuen intoxicats per una immersió excessiva en la vida política, un deliri que els porta a pensar que tothom en viu les interioritats amb la mateixa intensitat que els protagonistes de House of Cards. Escampant les deliberacions abans de ser decisions fermes, pensen que sembraran la impressió que aquella conselleria dels altres és un desori, que ahir deia blanc –tot i que en realitat mai ho havia arribat a dir: aquí rau la gràcia– i avui diu negre. El que haurien de rumiar amb més deteniment és si la ciutadania està gaire pendent de quin partit és el titular de cada departament i si, amb aquestes travetes, no és la reputació del govern en bloc la que en surt malparada. ¿Com es pretén que l’independentisme sigui vist com una opció atractiva si tot el que projecta és desgavell i escaramussa? Encara que, ben pensat, potser els subestimo i tot això els filtradors ja ho saben. Veient com les enquestes afavoreixen més un soci de govern que l’altre, hi ha qui pot estar temptat de fer la rebequeria de punxar la pilota abans que el company marqui un gol, o bé de reproduir aquell anunci d’un famós joc de taula en què es veia un jugador perdedor sortint per la porta i cridant “És el meu Scattergories i me l’emporto!”.