Poesia i béns materials

Obro el recull Nit fidel i virtuosa, de Louise Glück, i transcric el començament del poema Paràbola: “Primer ens vam despullar dels béns materials, com//ensenya Sant Francesc,//per tal que les nostres ànimes no es distraguessin amb els guanys i les pèrdues, i per tal també//que els nostres cossos fossin lliures de moure’s//amb facilitat pels ports de muntanya.” Aquest llibre és l’únic de la poeta nord-americana publicat en català i, editat amb molta elegància, forma part del catàleg d’Edicions del Buc, fundada el 2014 per quatre poetes (Francesc Bononad, Robert Luzón, Jordi Martínez i Pau Sif) a la Pobla de Farnals, a la comarca valenciana de l’Horta Nord.

Aquests últims dies s’ha parlat d’una altra editorial valenciana, l’excel·lent Pre-Textos, a propòsit del fet que l’agència literària Andrew Wylie (anomenat el Xacal) s’hi ha posat en contacte per rescindir unilateralment els contractes relatius a l’edició en castellà de set poemaris de Glück i exigir la destrucció dels molts exemplars restants. No cal dir que l’agència d’el Xacal va actuar després de la concessió del Nobel de literatura a la seva representada. Això amb la idea de trobar altres editorials que paguessin més. Passa, però, que potser sortirà malament la jugada perquè fins i tot grups editorials potents (i no sempre escrupolosos) han declinat l’oferta: una decisió ètica, com diuen, o no hi veuen negoci? Dues coses més: Una és que, confiant en el seu agent, Glück no sembla haver seguit l’exemple franciscà i així haver-se despullat dels béns materials. Una altra és que no hi ha constància que el Xacal s’hagi posat en contacte amb Edicions del Buc. Deu tenir clar que editar poesia en català no aporta cap guany. Tant és així que, tot i haver editat una premi Nobel, els poetes del Buc faran efectiva una decisió prèvia: tancar l’editorial.