Del Barça nou president

Amb el juliol arriba a la presidència del FC Barcelona el senyor Sandro Rosell, després d'haver guanyat les eleccions per golejada. Ja ningú parla dels negocis obscurs en què, segons els adversaris, es movia. L'espectador normal, com jo, queda perplex. Què hi havia de veritat o de mentida en aquelles crítiques? Perquè si no hi havia fonament, vaja una cara. El fi no justifica els mitjans. Però, anem a una altra cosa. Segons el Sandro Rosell, està assegurada la sensibilitat catalanista de l'entitat que hi havia imprès Joan Laporta. Per tot això, se m'ocorre posar damunt la taula una qüestió de caire lingüístic. Si no recordo malament, fou el mateix Laporta el que, un bon dia, per mostrar la seva fidelitat als antics socis, va accedir a girar l'ordre de les inicials que precedeixen el nom del club de manera que aquest figurés com a Futbol Club Barcelona. Però quan el Barça es va dir així devia ser quan els estrangers que el van fundar –aquells que van originar com a reacció contrària la creació d'un altre club que es digué Español– dominaven l'escena. Es nota la construcció anglicista. Aleshores, ara que estem en la línia d'emprar correctament el parlar de casa, no caldria tornar al Club de Futbol Barcelona, que és la forma lògica d'expressar-nos? Eh que no diem futbol camp, estadi aparcament, partit àrbitre o selecció porter, sinó camp de futbol, aparcament de l'estadi, àrbitre del partit o porter de la selecció? Doncs, hauríem de fer el mateix amb el nom de la institució. Perquè si ho hem de dir tot al revés, d'acord amb la mentalitat dels fundadors, seria bo que el titular que reculli l'estrena de Sandro Rosell sigui més o menys aquest: «En el d'avui dia, ha pres possessió de la del Barça presidència el de més vots candidat. Que la de l'any que ve lliga sigui un de roses camí per a tots els del barcelonisme seguidors.» I el Cruyff ho podria segellar dient que se li ha posat la gallina de pell.