L'Agustina Rexach, cent anys
Avui, per a mi i per a alguns gironins amics de l'escriptora i poetessa gironina Agustina Rexach Olivar és un dia trist. L'estimada Agustina ens va deixar l'abril del 2009, i si no hagués estat així, avui, 5 de juliol, hauria fet cent anys. Els que vam tenir tracte amb ella els últims temps sabíem la il·lusió amb què esperava aquesta data. Era una persona tan vital i plena d'il·lusions, que el que em va arribar a transmetre amb les seves ganes de viure, penso que no li ho podré agrair mai. Si hagués pogut celebrar aquests cent anys, molts gironins s'hi haguessin adherit. És bonic, quan una persona de 99 anys el primer que fa quan es lleva és pensar en tu i et truca per desitjar-te que tinguis un bon dia (més ben dit, que tinguem, ja que no es descuidava mai d'en Raimon) i el mateix passava al vespre. D'aquest dia a dia amb l'Agustina tan intens que vaig tenir, també m'han quedat unes llavors que han germinat amb amistat, encara que sigui per via telefònica o per carta. L'Anita, la seva germana, que no coneixia i que viu a Barcelona; la Joana, que l'Agustina esperava amb tant de deliri perquè li passés el seu darrer llibre a net; l'amic Matas, que anava a fer-li companyia; en Toni, per qui l'Agustina es preocupava...
Vull pensar que el que va escriure l'Agustina, la manera com destil·lava els seus poemes i com descrivia la seva estimació per Girona, portaran algun dia la institució a la qual correspongui a posar el seu nom en algun indret de la ciutat on va obrir el ulls l'any 1910 mirant al Pont de Pedra i on quasi cent anys després els va tancar mirant al mateix indret.
Agustina, des d'aquest lloc tan privilegiat on tinc la seguretat que ets avui, felicitats!