Eleccions en pandèmia

Les eleccions catalanes vindran ja amb un any de retard si se celebren, com és previst, el 14 de febrer. Un any des que l’expresident Torra va donar per acabada la legislatura per la desconfiança entre els socis de govern i va anunciar ja aleshores la convocatòria electoral avançada. Un 2020 duríssim per als ciutadans durant el qual dos models de país han hagut de conviure malavinguts al govern pel rebuig partidista de Torra de convocar finalment les eleccions i la decisió de deixar en mans dels tribunals espanyols la seva inhabilitació i l’actual convocatòria electoral. En aquest panorama s’està gestionant una crisi inèdita per les actuals generacions arreu del planeta.

Els ciutadans estan esgotats, el govern està esgotat. La crisi no es pot continuar afrontant amb travetes internes, com s’ha vist les darreres setmanes. Ara alguns consellers n’insinuen una altra: un possible endarreriment de les eleccions, escudant-se en una situació de la pandèmia que encara no coneixen i obviant que el rellotge d’un procés reglat per tal garantir els drets de tots ja s’ha posat en marxa de fa dies. Els governs basc i gallec van tibar al límit el sistema democràtic endarrerint –en ple confinament– les eleccions i, sobretot, impedint de votar a una part del cens. Garantint drets han votat a França i als Estats Units. Al febrer farà un any que convivim amb el virus, i és temps més que suficient perquè la Generalitat articuli els mecanismes perquè voti tothom quan toca, el 14 de febrer. La fortalesa de les nostres institucions i el nostre horitzó com a país creïble es mesuren vetllant pel compliment dels drets dels ciutadans. Tocs de queda, confinaments perimetrals i paralització d’activitat ja comporten una retallada de drets i és obligació del govern evitar-ne una altra. No s’hauria de convertir aquest dret bàsic del sistema democràtic en una arma electoral, a cop d’enquestes partidistes i escudats en el virus.