Cal el 14-F

Hi ha coincidència que a Catalunya les eleccions han de ser com més aviat millor. Polítics del govern i de l’oposició, periodistes i bona part de l’electorat consideren que la legislatura s’ha acabat i cal saba nova. La data del 14 de febrer és llunyana, tot i que fins ara és un objectiu. L’actual govern no dona per a gaire més d’allò que ha mostrat. L’actual situació del govern és poc optimista per temps, pessimistes amb un president a l’exili, un altre d’inhabilitat i l’actual en funcions fent feines urgents i de dia a dia.

En els passadissos de la política –ara telemàtics i poc presencials–, se senten rumors que a causa de la pandèmia no es pot assegurar el cent per cent la celebració del 14-F. Són moltes les veus que consideren que s’hauran de retardar i fer més endavant com va passar a Galícia i Euskadi. Contundent i allunyat dels rumors, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha publicat un informe sobre la garantia del dret de sufragi indicant que s’hauria d’ampliar la jornada electoral a dos dies consecutius. Ribó proposa un acord de país entre el govern i els candidats sobre els criteris objectius, sanitaris i constitucionals per a un possible ajornament. És a dir, fer les eleccions més endavant a causa de la pandèmia. El virus està fent canviar els costums i seria un altre mal tràngol haver de modificar el sa costum electoral de votacions dominicals encara que nevi, plogui, faci fred o calor.

Tothom està d’acord que les eleccions són molt importants. Han de definir el paper de tots, malgrat que en l’ambient general electoral es nota mandra i disposició per agafar-se a qualsevol afer i ajornar-les. No hi ha alegria electoral. En els partits ningú dona per fet res. Les primàries estan a mig fer tot que hi ha overbooking per anar a les llistes. Amb mascareta, amb distància, en dos dies electorals o com sigui. Cal que hi hagi 14-F. És convenient.