La violència i els seus còmplices

Dues amigues parlen en una cafeteria i són contínuament interrompudes pels whatsapp al mòbil d’una d’elles: “Si no deixes d’enviar-li missatges per saber què fa, on és i amb qui està, és violència.” Grup d’universitaris, n’hi ha un que mostra a la resta la imatge eròtica d’una jove i tots riuen: “Si el teu col·lega comparteix contingut sexual sense consentiment i tu te’n desentens ets còmplice. Qui es manté neutral amb l’agressor perpetua la violència masclista.” A la discoteca una noia balla i un noi la toqueja malgrat que ella el va apartant: “Si no vol i segueixes insistint, és violència. Qui no respecta el cos i la llibertat de l’altre es converteix en agressor.” Són alguns dels breus i molt clarificadors esquetxos que formen part de la campanya Ni agressor, ni còmplice. Atura les violències masclistes engegada per l’Institut Català de les Dones en motiu de la commemoració Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Una campanya molt encertada sobretot perquè posa l’accent en la responsabilitat de l’agressor i en el seu entorn, en la necessària implicació de tota la societat per identificar com a intolerables les accions descrites anteriorment; i això vol dir també, la intervenció dels homes que estan en contra d’aquestes violències i són coneixedors que un familiar, amic o conegut les està exercint .(Vegeu el manifest consensuat pel 25 de novembre i el comunicat de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere). No oblidem que del control, el menyspreu i la grapejada es passa a la violació i al feminicidi: de gener a novembre del 2020, onze dones assassinades a Catalunya.