Turisme transfronterer

Benvolguts lectors. En aquesta tardor hivern 2020/2021, dura, incerta i mortificadora, és un bon moment per començar a preparar unes renovades campanyes turístiques per als propers anys. Cal tenir molt present que l’economia i el turisme del nou paradigma del post-Covid-19 seran molt diferents del que hem conegut les darreres quatre dècades.

Doncs bé, aquesta preparació/promoció ve al cas amb relació a la nova aliança inèdita de turisme actiu transfronterer entre les poblacions de Portbou i Cervera de la Marenda. Quan parlem de turisme actiu i transfronterer a la zona de Portbou i Cervera de la Marenda també hi podem afegir els conceptes de turisme delicat, turisme incipient, turisme ferroviari, turisme històric, turisme polític, turisme literari i turisme filosòfic (amb referències plenes a Walter Benjamin). Tot això, lògicament, s’haurà d’articular en el marc complex de l’Espai Català Transfronterer, és a dir, entre les comarques gironines i la Catalunya del Nord i, molt especialment entre l’Alt Empordà i el Rosselló i Vallespir. De tota manera, la col·laboració/unió entre Portbou i Cervera de la Marenda ve de lluny. Un servidor encara recorda que l’any 1991 es va intentar una veritable unió en què entre d’altres qüestions es pretenia crear una escola comuna entre les dues poblacions frontereres (amb ensenyament en català, castellà, francès i anglès; i també, fer possible un parc de bombers comú). Al final, les pegues, els entrebancs i els bastons a les rodes de Madrid i París (la ideologia jacobina i centralista per excel·lència) van fer impossible que el projecte tirés endavant. Però el 2020 la cosa pot tenir més possibilitats de reeixir. Potser no és tan ambiciosa com el projecte del 1991, però a hores d’ara tenim una institució com és la Casa de la Generalitat a Perpinyà que pot ajudar molt a consolidar aquesta unió turística; per altra banda, entre la comarca de l’Alt Empordà i les terres nord-catalanes hi ha, en marxa, sis projectes transfronterers potents més com el de Portbou/Cervera de la Marenda. Aquest set actius, alguns dels quals molt reeixits com és el MUME, Museu de l’Exili de la Jonquera, poden ser, han de ser, completament complementaris. A tot això seria molt important que s’afegís, es millorés, s’ampliés una oferta de millora de la mobilitat sostenible de proximitat representada pel tren convencional, les línies R11 i RG1 de Rodalies de Catalunya i els trens TER de l’SNCF gestionats, molt ben gestionats, per la Regió Occitània i la seva excel·lent presidenta Carola Delga. Tot això s’hauria de coordinar, amb molta intermodalitat, al servei del turisme de qualitat, amb els nous busos transfronterers de Maçanet i Sant Llorenç de Cerdans i que els busos de Figueres al Pertús arribessin directe fins a Perpinyà.