Tristor

La tardor no acompanya, amb les tardes fosques i l’arribada de les pluges. Els carrers buits fan olor a tristor. Casa nostra és un petit oasi: la canalla gaudeix del temps lliure, sense competicions esportives ni compromisos d’aniversaris; de les cabanes fetes amb llençols i quatre caixes de joguines i del cinema familiar. Durant el dia, redescobrim la serralada de Marina, amb camins i senders que no ens acabem i mengem cireres d’arboç madures. A vint quilòmetres els avis, tancats a casa, surten a voltar sols. Veuen els nets un quart d’hora entre setmana. Els haurem de convèncer que aquest Nadal serà diferent. Els protegirem del virus però els enfonsarem en aquesta tristor que, sembla, és l’únic que els acompanya.