De reüll
Nuviatges trencats
En una entrevista a TVE1, el president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi, se sorprenia del trencament de negociacions entre el BBVA i el Sabadell amb una metàfora de tall costumista i catòlic. “Estàvem entrant a l’església i ens hem quedat sense casament, però hi ha festejos que després es reprenen”, va dir. El festeig, el nuviatge –trencat o arribat a bon port– en un procés de fusió bancària és una figura retòrica habitual. També el descarrilament d’un suposat tren o el naufragi d’una embarcació. Però en el cas del banc català i l’espanyol potser la unió matrimonial s’estila més, després que les “sogres” (govern espanyol i govern català) també hi hagin jugat el seu paper. En conèixer-se la trencadissa, el vicepresident català, Pere Aragonès, no va amagar el seu gust perquè el Sabadell trobi pretendent europeu. “Creiem que és important que Europa avanci cap a concentracions transfrontereres. A Europa hi ha d’haver molts bancs presents en molts estats diferents, i que, per tant, siguin alhora forts i solvents, i hi hagi competència”, va dir. El darrer dia de l’any, el Banc Sabadell complirà 139 anys de vida. Fundat el 1881 per un grup d’empresaris locals, trobarà el seu camí a Europa? Una decisió, la de casar-se per a tota la vida, que no es pot prendre a la babalà.