opinió
Candidats
Després del drama de les eleccions del 21-D del 2017, amb les imposicions del 155, ara les eleccions del 14-F seran menys tenses i una mica més optimistes i deslluïdes per la situació dels presos i per la pandèmia. Es perfilen els candidats d’un probable govern monocolor. Laura Borràs vol ésser presidenta amb un govern format només per independentistes. Pere Aragonès també vol ésser president, amb aliances més enllà de l’independentisme; és a dir, en cas que l’aritmètica ho permetés, pactaria un govern amb els socialistes o amb qui convingués, tot i la negació que ERC, en coincidència amb els socialistes, amb menys intensitat, en farà al llarg de la campanya. Carlos Carrizosa, després de l’intercanvi de candidatura amb Lorena Roldán, és el candidat de Ciutadans, que, enmig del drama del 2017, va guanyar les eleccions. Sense anar junt amb el PP, haurà de salvar els mobles del partit. Els socialistes guanyen sobretot quan hi ha picabaralles de JxCat i ERC. Han avançat posicions en els darrers mesos, tot i els dubtes que el candidat sigui Miquel Iceta o Salvador Illa. Els temps van a favor d’Iceta, tot i que s’haurà d’estar a l’aguait d’una remodelació de ministres postpandèmia.
Jéssica Albiach, dels Comuns, és una incògnita. Espera confirmar la idea d’Aragonès que el futur govern ha de tenir aliances més enllà de l’independentisme. La CUP busca candidat. Majoritàriament, creuen que cal un bon cartell per competir. Qui ho té més clar és Alejandro Fernández, del PP. S’ha quedat a Catalunya per ésser candidat i oposició al Parlament. Hi ha incògnites del suport electoral que tindran Marta Pascal i sobretot Vox, al qual algunes enquestes pronostiquen vuit diputats, fet que podria capgirar la política catalana. Candidats gairebé perfilats amb la pregunta enlaire. Per a què ha de servir el president de la Generalitat?