El voraviu
El “corazón loco” d’ERC
Fan una versió innovadora del bolero i ells n’estimen mitja en lloc de dues
Amb el PSC, mai dels mais dels mais, que són l’adversari polític, diu ERC quan en té l’oportunitat i recorda, amb encert, que qui colla amb el PSC són els puigdemontistes a la Diputació de Barcelona. Primera benvinguda a Laura Borràs (i les que s’empassarà, amb raó). És el bolero d’ERC, al número 1 dels èxits fins al 14-F i després i tot, si l’aritmètica els ho permet i recomana. Hi ha versions i versions del Corazón loco, i, trempats com són, han innovat que fa feredat. Han fet entrar el clau per la cabota, diria l’àvia Neus. No n’estimen dues, ells. Això és de Gardel, Moncho, Pradera, Vargas o La Trinca. Ells n’estimen mitja. Molt a prop del PSOE i molt lluny del PSC. Com si PSC i PSOE no fossin una sola cosa per més que exhibeixin una llista de deu diferències quan ho necessiten. Com es pot estimar mitja dona i no estar boig? I la mitja que estimen els embogeix tota ella? També la part de barons i gerros xinesos? Aquesta mania de fer triumvirat d’esquerres amb Bildu i Podem per donar vida a una de les famílies PSOE, la pagarà ERC i la pagarem tots. Quan hi hagi aritmètica parlamentària perquè ens deixin, ens la menjarem amb patates. Vilalta i Otegi explicaven dilluns que el sí als pressupostos és per aturar Vox i lluitar contra la Covid. I que plegats (amb el PSOE) busquen una solució democràtica que accepti la plurinacionalitat i el dret a decidir. Només La Razón va fer veure que s’ho creia (allò de la plurinacionalitat i el dret a decidir).
