La conjura dels ex

Que res no es mogui! Que ningú toqui l’obra dels ex! Que se’ls faci baixar de la trona des d’on prediquen l’immobilisme, segurs com estan que temps passats sempre foren millors! No es tracta pas de constrènyer la llibertat d’expressió de ningú, però tanta xerrameca sempre fa pudor de resclosit, quan no la fa directament de putrefacció. Expresidents espanyols i catalans, ex-alts càrrecs de la política i la diplomàcia ibèrica i exmilitars tronats reclamen que es mantingui intocable el seu llegat i que en cantem les excel·lències. Sempre amb el fil conductor de la monarquia, la unitat d’Espanya i, això ho amaguen, el manteniment de privilegis i prebendes. Setanta-cinc exministres i ex-alts càrrecs de la política espanyola signen un panegíric de l’emèrit i ens diuen que hem d’estar agraïts al seu regnat. Felipe González dispara amb bala contra l’aliança del govern de Sánchez amb ERC i Bildu, que considera un atemptat contra l’Espanya estat nació. L’exministre i expresident Montilla diu que es reconeix en els valors republicans però que prefereix la monarquia i caps d’estat com Joan Carles I i Felip VI. Tant se val que mai no hagin estat votats i que es puguin folrar amb impunitat. Minúcies. Efectes col·laterals al servei de l’estabilitat. I, encara, setanta-tres excomandaments de l’exèrcit de terra es posen al servei de Felip VI per salvar la “Pàtria” del govern “socialcomunista avalat per filoetarres independentistes”. És la conjura dels ex que, com la dels necis de la magnífica novel·la, faria petar de riure si no fos perquè provoca una profunda, immensa tristesa.