De set en set
Festiu per imperatiu legal
Cada any tal dia com avui debatem si el 6 de desembre tenim res a celebrar. Com que aquest any cau en diumenge ens hem estalviat l’estira-i-arronsa de l’any passat, amb el govern català maldant per permetre treballar als funcionaris que ho vulguin, i els sindicats grans oposant-s’hi.
Però encara que caigui en diumenge i passi més desapercebut, avui segueix sent el dia que, per imperatiu legal, hem de festejar la Constitució Espanyola, la que recull en un dels seus articles més cèlebres el dret de l’Estat a suspendre’ns arbitràriament l’autogovern, el text legal que ha estat un llast econòmic per Catalunya, un mur jurídic perquè tinguéssim veu al món, un fre per a la llengua i la cultura catalanes, un impediment perquè els territoris de parla catalana ens poguéssim relacionar entre nosaltres i la raó màxima i suprema per prohibir als catalans i bascos exercir el dret a decidir.
Si fem els números i ens preguntem quanta de la gent que viu avui va votar el text sobre el qual es fomenta la democràcia espanyola, el resultat és aclaparador. L’edat mínima legal per votar aquell 6 de desembre de 1978 era de 21 anys. Això vol dir que tots els nascuts més tard del 1957 o, dit d’una altra manera, els qui avui tenen menys de 63 anys, no l’han pogut votar.
I malgrat aquesta flagrant manca de legitimitat, en nom de la Constitució es persegueix la dissidència política, s’instaura el delicte de sedició i es prohibeixen drets fonamentals. I per si no fos poc, aquells qui l’han d’interpretar són els mateixos que, ja sigui per la porta del darrere o per la del davant, presideixen tribunals encegats per un nacionalisme que no en té mai prou i signa condemnes i revoca tercers graus amb actitud de perdonavides.
Ens sobren raons per anar a treballar fins i tot sent diumenge. De moment, però, només podran fer-se la il·lusió que viuen en una república alliberada del pes constitucional els treballadors dels comerços que, aquests sí, avui tenen dret a treballar. I fan molt bé d’exercir-lo.