Acarnissament del Suprem

En la seva petició final en el judici als líders independentistes que van organitzar l’1-0 o hi van donar suport, la fiscalia va demanar que, en cas de condemna, els presos no puguessin gaudir del tercer grau fins a la meitat de la pena, cosa que el Tribunal Suprem no va acceptar amb l’argument que, si es donava el cas, ja ho decidiria, com va fer divendres. De fet, el que no volia el tribunal era deixar rastre per escrit. Un judici polític amb una sentència política que, a més, indicava que els presos polítics no podrien gaudir del tercer grau fos quin fos el seu comportament posterior, seria massa al mirall d’Europa. Què la sentència ja estava escrita era una evidència, com ho demostra que no es van preocupar ni de corregir errors tant bèsties com el que atribueix a la consellera Dolors Bassa haver obert les escoles com a responsable d’Ensenyament quan ella no era pas la cap política d’aquest departament. Però calia dissimular una miqueta.

Ara, però, ja no cal. És més, cal anar a totes. Les opcions són molt i molt minses però hi ha un perill real que el conflicte de l’encaix entre Catalunya i Espanya torni a la política i els homes de Manuel Marchena no volen deixar anar la presa. El PP, judicialitzant un conflicte polític, i el rei, donant carta blanca a la repressió amb el seu discurs del 3-O, els van donar mastegada la revenja per l’1-O. I volen culminar-la.

L’acarnissament amb els presos és tant gran que, a banda del tercer grau, que reglamentàriament acaba depenent d’ells encara que les juntes dels centres penitenciaris i els jutges de vigilància penitenciària els haguessin avalat, també han eliminat el 100.2, els permisos per treball o voluntariat del segon grau. Aquests no depenen del tribunal sentenciador, sinó de les audiències provincials. Però no es pot deixar res a l’atzar.

Les resolucions de divendres asseguren que els presos han de continuar rebent el “tractament” del règim penitenciari perquè no hi ha cap indici de penediment. Tot i això, no indiquen quins son els tractaments idonis per rehabilitar-se del delicte de sedició. Perquè no n’hi ha. Però no és política...