Sota el nesprer

El va conèixer per una festa de Corpus, el juny del 1956, a Granada. Tenia 19 anys i ell un més. Hi va ballar amb ganes per fer empipar un xicot que havia tingut. La història d’Ana Orantes comença aquell Corpus. Així ho explica la periodista Noemí López Trujillo en la sèrie documental que es pot escoltar en podcast Lo conocí en un Corpus , realitzada l’any 2017 coincidint amb el vintè aniversari del feminicidi que ho va canviar tot. L’autora tenia nou anys quan José Parejo va cremar viva sota el nesprer del pati de casa seva la dona que havia apallissat i terroritzat durant quaranta anys, la mare dels seus cinc fills, que tretze dies abans havia denunciat públicament, en una entrevista a Canal Sur, l’infern familiar. Recorda que com a feminista jove va voler homenatjar i reconstruir la vida d’Ana Orantes per donar referents a les de la seva generació, per saber d’on venim. I explicar la seva història, no com s’ha fet sempre, com a víctima, sinó com a dona; des de l’ adolescent presumida que es cus els vestits a l’àvia amorosa. Jo tenia 22 anys quan Ana Orantes va fer emmudir l’audiència el 4 de desembre de 1997. No he pogut tornar a veure l’entrevista. Va ser un impacte, també col·lectiu. Des d’ella es compten els feminicides i va haver-hi canvis socials, en les polítiques, en la percepció, en el llenguatge. Però continuem comptant.