Espases i ganivets

El conseller Lluís Puig, a qui no hauríem de deixar de dir-li conseller com a mínim fins que no pugui ser restituït en el seu càrrec com ho ha estat el major Trapero, reflexionava ahir en una entrevista en aquest diari sobre la campanya del 14-F i els possibles pactes postelectorals. “Val més que no prenguem mal durant la campanya; val més que els ganivets i les espases no volin, metafòricament parlant; perquè la política també és això: pensar amb qui t’hauràs d’entendre demà passat.” Cordons, doncs jo (i suposo que vostès) no paro de veure’n, metafòricament parlant, d’espases i ganivets volant amunt i avall. I els diré més: continuo pensant que més important que quins seran els pactes post-14-F (això, és clar, si hi ha 14-F) és l’altra incògnita: per fer què? I no acabo de veure que el què d’uns i d’altres (dels partits independentistes, vull dir) s’assembli massa. ERC i Demòcrates aquest cap de setmana s’han tirat els plats pel cap (allò de les espases i els ganivets) arran de la reunió convocada per la plataforma Donec Perficiam. Els republicans han donat per trencats tots els acords amb els d’Antoni Castellà i els han demanat que abandonin el grup parlamentari. Ha! Em pregunto si ja no ho estaven, de trencats, feia mesos, aquests acords. Probablement, des del dia que Castellà havia dit què és el que segons ell calia fer després del 14-F: “Necessitem una majoria parlamentària disposada a aixecar la suspensió de la declaració d’independència del 27 d’octubre.” No sé on encaixaven, afirmacions com aquestes de Castellà, a l’ERC del “pactisme màgic” com la batejava diumenge Puigdemont. “Qui vegi en els acords amb l’Estat una drecera per fer més transitable i indolora la consecució de la independència, no està explicant la veritat”, apuntava. Més espases i més ganivets. I Josep Costa i Sergi Sabrià, mentrestant, demanant-se mútuament la dimissió. Còmic. Com ho deia, Lluís Puig, allò? “La política també és pensar amb qui t’hauràs d’entendre demà passat.” Potser és que és això, Lluís. I que algunes estratègies aparentment incomprensibles responen justament a això, al demà passat. Ja ho veurem. El 14-F, en tot cas, serà interessant. Però el 15-F promet ser-ho encara més.