Més por dels jutges que dels militars

L’aprovació del pressupost de l’Estat per una majoria més gran que la que va investir Pedro Sánchez augura la continuïtat de l’actual govern espanyol per una llarga temporada. En la coalició PSOE-Podem no hi ha hagut grans daltabaixos. Aquest fet ha servit perquè Podem hagi pogut fer callar el PP quan vaticinava que la coalició seria un fracàs i que només duraria un any. L’entesa entre Sánchez i Iglesias no és un camí de roses, tot i que aquest cop queda demostrat que és millor l’enemic dins de casa que no pas a fora. Per al PSOE, el Podem del 15-M amb El Coletas al carrer havia estat sempre un problema. L’equilibri entre ministeris dins del govern ha estat fonamental, malgrat que existeixen departaments, els projectes i la feina dels quals encara avui és una incògnita. ERC ha esdevingut bàsica per a l’estabilitat i la continuïtat de Sánchez. Ara el president està en deute amb aquest partit. A banda de tractes pressupostaris, el deute –en un primer pagament– hauria de liquidar-se amb l’aprovació d’un indult per a tots els presos del procés. La intenció, sense confirmació, és fer-ho en un Consell de Ministres abans de les eleccions del 14-F. Al govern de coalició PSOE-UP li és més fàcil obviar el soroll dels sabres rovellats que s’ha sentit els últims dies –amenaces verbals i en format manifestos d’uns militars retirats–, que no pas el maldecap que li suposaria davant l’actual cúpula judicial, majoritàriament partidària que els presos compleixin tota la pena fins a la revisió del quart grau. Sánchez té més pànic als jutges en actiu que no pas a uns militars retirats.

A partir d’ara, el govern de Sánchez tindrà estabilitat pressupostària i li caldrà l’estabilitat política, cosa que implica resoldre l’anomenat problema català.