El candidat no ideal

Un/a polític s’ha de com­pro­me­tre amb la ciu­ta­da­nia, amb el país. Pre­missa que tot sovint no es com­pleix; massa par­ti­disme i poca Cata­lu­nya. El MHP Torra seria un bon exem­ple de com un intel·lec­tual, una per­sona del món pri­vat, s’incor­pora a la política per lliu­rar-se, al màxim pos­si­ble, en bé del comú. A con­ti­nu­ació, trets del pro­to­ti­pus de qui et dema­narà el vot, però no t’expli­carà que el més calent és a l’aigüera:

Un dropo de la pol­trona. Un submís a la casta diri­gent del par­tido. Un indi­vidu que porta qua­ranta anys vivint de la sopa boba i parla de reno­vació. Un indi­gent uni­ver­si­tari. Un amant d’expli­car sopars de duro. Un sub­jecte que un dia et pot dir negre, l’altre blanc i resulta que és rosa. Abans-d’ahir deia sí, ahir no, avui pot­ser i demà que no ho sap. Dels qui pri­o­rit­zen l’ami­guisme davant l’hones­te­dat. El qui no lluita prou per la lli­ber­tat de consciència. Funàmbul que passa de pun­te­tes en les morts oca­si­o­na­des pel Batallón Vasco Español i el GAL, però es posa d’esquena als encau­sats polítics i llurs famílies. Fili­bus­ter que no fa altra cosa que emprar direc­trius de segui­disme res­pecte als amos cen­tra­lis­tes men­tre l’ensa­bo­nen al CIS.

Tal com aca­ben alguns lli­bres de supo­sada ficció, tota sem­blança amb la rea­li­tat és pura coin­cidència.