Tercer grau revocat

De què ha servit votar el pressupost?, quatre misèries que més que sumar resten credibilitat.

Votant sí al pressupost han votat a favor de l’incompliment de l’Estat amb el que li correspon a Catalunya. Votant sí, han votat no a una amnistia, i el més gros de tot és el fet de riure’ns de nosaltres a la cara per pecar de bona fe. Els catalans som com som, creiem en el que no és creïble i passem del que hauria de ser creïble, que Espanya no canviarà, són el que són i ho saben malgrat ignorar o fent veure que ho ignoren, a part d’ignorants i mentiders són uns prepotents d’escàndol, diria de traca i mocador. Perquè els espanyols no es penedeixen de ser nacionalistes i defensar la independència de la seva Espanya. Doncs, pel mateix raonament, soc independentista i no me’n penedeixo, em sento orgullós de ser-ho, això és el que desitgem i volem els catalans, una Catalunya independent. Només faltaria que les ideologies fossin causa de condemna. Cal dir que en els anys de l’estalinisme i del franquisme les ideologies, encara que fossin suposades, t’abocaven de cap a la presó. Ara està passant exactament el mateix, i Europa mirant-se el melic. Mentrestant, judicatura, govern i Estat, la monarquia, se’ns rifen de valent i nosaltres, silenciats per la por de fer un mal pas. Revocar el tercer grau és pura maldat i odi.