Montserrat 1970

Just avui fa cinquanta anys, el 12 de desembre de 1970, va començar l’anomenada tancada d’intel·lectuals a Montserrat, que va durar dos dies més en protesta contra el procés de Burgos a setze acusats de pertànyer a ETA. Per no donar més importància a unes que a altres, no esmentaré cap de les 300 persones que van participar en aquella tancada. Remarcaré, però, el fet que representaven un ampli ventall ideològic en contra del franquisme. Aquell consell de guerra, que uns dies després va condemnar a mort nou persones que van ser indultades d’aquesta pena poc més tard en un consell de ministres, va fer que a l’abadia de Montserrat (de la mateixa manera que hi va haver actes de protesta en esglésies del País Basc) es redactés un manifest amb aquest encapçalament: “Nosaltres, intel·lectuals catalans constituïts a Montserrat en assemblea permanent, ens creiem en el deure de prendre posició davant la gravíssima situació política i social provocada pel consell de guerra sumaríssim contra setze militants d’ETA acusats de lluitar pel socialisme i pels drets nacionals del poble basc.”

Els sotasignats del manifest constataven el manteniment d’una legalitat repressiva, d’una estructura social classista, de l’aplicació de tortures i, entre altres aspectes, de la negació dels drets dels pobles i nacions de l’Estat espanyol en funció de la unitat nacional. En conseqüència, feien unes reclamacions de les quals en recordaré dues: “que sigui promulgada una amnistia general de tots els presos per motius polítics i socials, els sancionats i els exiliats”, i “que sigui establert un estat autènticament popular que garanteixi l’exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l’Estat espanyol, inclòs el dret d’autodeterminació”. No hi afegiré res més.