Hipocresia i Badalona

Des d’ahir, però a molt estirar fins a la setmana entrant, sentirem a opinadors, polítics i públic en general exclamar-se pel drama de Badalona. En alguns casos és, o serà, un exercici d’hipocresia col·lectiva monumental per part d’aquells que ara posen el crit al cel davant d’una realitat que no només era coneguda, sinó acceptada socialment. Fora màscares i reconeguem, tots, que hem assumit com a quotidià que la gent pobra hagi de dormir en naus abandonades o el carrer. Però no ens en fem mala sang. La setmana entrant, a molt estirar, amb sort potser ja hauran obert els centres comercials o podrem quedar per sopar amb els amics, que és el que de debò ens amoïna. Ni expressament es pot arribar a crear un món més merdós que aquest.