Algú computa el mèrit de ser infant?

A punt d’acabar el primer trimestre escolar, això que en diuen la “comunitat educativa” es felicita de l’estreta coordinació que ha permès que, a pesar dels brots, els confinaments i el tancament periòdic de grups, el curs hagi pogut tirar endavant. És prodigiós, però no ho és menys el fet que els nostres fills, criatures de tres anys, de cinc, de deu, hagin hagut d’assumir la feina més feixuga i no constin en el diploma de mèrits. Alguns porten el coi de mascareta posada més de set hores seguides, amb la sola pausa de l’esmorzar i el dinar. La porten tan adherida com una segona pell, que sovint ni se la treuen quan arriben a casa. Quan acabi el curs i surtin els generals a celebrar la victòria, que facin el favor d’honorar els seus veritables soldats.