‘Josep’ dibuixa Argelers

Era amic i familiar de l’Antònia Adroher i d’en Carmel Rosa i feia estades a Palafrugell a la casa d’en Floreal Radresa, net d’en Panxo Isgleas, el cenetista que va ser conseller de Defensa de la Generalitat en temps de guerra. Es deia Josep Bartolí i Guiu. Els primers eren militants, resistents, activistes; els segons, artistes lliures i inclassificables, que caminaven per sobre les fronteres. A tots quatre els unia la condemna de veure’s obligats a restar lluny de la terra per la qual havien lluitat buscant un món millor. En Carmel, l’Antònia i en Josep eren del POUM i van marxar després de perdre una guerra, en Floreal va néixer i es va formar en l’exili llibertari francès. Encara no s’han valorat prou les conseqüències d’aquella victòria feixista que va convertir en refugiats tants homes i dones, represaliats per l’España victoriosa i esborrats dels registres acusats de rojos, maçons i separatistes. Van haver d’enfrontar-se a una vida dura, extirpada, plantar noves arrels i reconstruir la pròpia realitat. Bartolí era un artista de moltes facetes i amant de la pau a qui se li va imposar el deure de fer la guerra. La derrota el va portar als camps de concentració de França i allà va aprofitar els papers tacats, bruts, que trobava per representar els famèlics, els desesperats, els maltractats, tot convertint les pintures en un clam d’acusació. Ara, quan la pel·lícula Josep, d’Aurel, recupera la seva experiència i els seus dibuixos a Argelers o a Sant Cebrià i ha guanyat el premi europeu d’animació, tenim l’oportunitat de descobrir una obra i una vida que parla del present amb imatges del passat.