La comesa generacional

S’acosten eleccions i, malauradament, si res no ho evita, serem espectadors d’un xou poc gratificant d’insults i acusacions de poca volada entre els partits independentistes. Per això us proposo una reflexió, emancipadora, sobre la nostra comesa generacional amb Catalunya. Es tracta de: Ser-ne conscients. El Primer d’Octubre de 2017 va ser un fet prou contundent per definir com a generació el grup de població que el vam viure i que compartim elements psicològics col·lectius que ens fan adoptar conductes determinades i diferenciades d’altres generacions. Ser-ne protagonistes. Quan una generació té una missió, no pot delegar-la als polítics i desentendre-se’n. La política és important, els partits són importants. Recomano participar-hi i mirar d’entendre’ls però sense oblidar que l’encàrrec ens ocupa a tots els que volem la llibertat. Ser-ne exemple. Des de tots els àmbits de la nostra vida; cultural, cívic, empresarial, transmetre la confiança en nosaltres mateixos per portar a terme l’encàrrec. Transmetre el compromís irreductible amb el nostre propòsit, la joia de participar en un pla conjunt, compartit. Ser-ne ambaixadors. Catalunya té tots els elements necessaris per esdevenir una de les zones més dinàmiques i amb més benestar d’Europa, per ser un país de qualitat. Cal recuperar aquesta agenda modernitzadora i no quedar-nos només amb el greuge. Cal reivindicar, però, sobretot, liderar. Ser-ne solidaris. Perseverar, no rendir-se. Entendre que l’empresa no és senzilla. Que necessita d’actituds positives, responsables, prou madures per comprendre que en aquesta comesa generacional cal la feina de tothom i el to adient perquè pugui fer-se.