El seny i els límits

Em preocupen l’escalada terrorista de les ideologies extremes i, naturalment, l’ús del dret a la llibertat de les persones. Per lògica, la llibertat de cadascú s’acaba allà on comença la llibertat de l’altre i aquí rau el conflicte a l’hora de fixar la ratlla dels límits. Hi ha matèries en les quals gairebé tothom es pot posar d’acord i, en tot cas, ser tolerant, però n’hi ha d’altres, com la religió, que fan referència a parcel·les molt íntimament unides a l’essència de la persona, de manera que quan se’n fan burles sobre algun aspecte s’ataca, vulgues que no, el sentiment íntim de cadascú i no tothom té la intel·ligència i el tremp per saber-ho digerir i obviar. Les religions en què domina el fanatisme reaccionen, sovint, de forma violenta. És el que va passar al seu moment davant els dibuixos de Mahoma, que en la religió musulmana no es permeten i que van motivar una resposta plena de sang dels que es van sentir ofesos, fet que s’ha repetit ara, fa poc, quan s’ha assassinat el professor d’una escola que tornava a treure el tema. I, tot i condemnar-ho, jo em pregunto: No ens el podíem estalviar aquest darrer cas? Vistes com havien anat les coses, no era millor deixar de banda aquest afer i no tornar a furgar en la ferida? O matisar-ho de forma conciliadora? Voldria que no se m’interpretés malament. He defensat sempre el sentit de l’humor, de la ironia, de la lliure expressió. Fins i tot l’he conreat molt de temps. No fa tant, en ocasió de la festa major de Lloret, estrenava cada any una comèdia en què feia la caricatura de la vida municipal. No se’n salvava ningú. Però intentava fer-ho amb amabilitat, de manera que el mateix personatge retratat s’hi trobés bé i no pogués dir que m’havia passat. No em vull posar pas d’exemple. Però crec que, a la vida, hom s’ha d’imposar un fre. I hom ha de pensar en les coses que, per raons ideològiques o de religió, poden trepitjar l’ull de poll del veí. Fa poc, en un programa de TV3, vaig trobar força desagradable fer servir el Sant Sopar de la Passió per aplicar les normes contra la Covid-19. Estava fet amb enginy, però als catòlics els molestava una mica. Afortunadament, ara –en temps històrics no hauria estat així– ho sabem encaixar. Però no totes les religions són igual de comprensibles. No ens podríem estalviar riscos? No podem aplicar la llibertat absoluta en les coses que realment són edificants i, en la resta, ser nosaltres mateixos els qui ens censurem (que també és una forma d’usar la llibertat)? El seny hauria de prevaldre.