Qui ens protegeix del rei?

L’article 1.3 de la Constitució diu: “La forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària”; el 56 puntualitza: “El rei és el cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”; el 56.3 hi afegeix: “La persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”, i el 57 tanca el cercle fent notar: “La corona d’Espanya és hereditària en els successors de S.M. Don Juan Carlos I de Borbón, legítim hereu de la dinastia històrica.” Res de nou si no fos perquè el concepte d’inviolabilitat és una prerrogativa anterior a les revolucions liberals, quan el poder absolut del monarca s’identificava amb la sobirania de l’Estat i avui, en ple segle XXI, s’aplica pel fet que el rei no ha estat escollit democràticament i, en exercici de les seves funcions públiques, no és responsable dels seus actes (!). Els defensors asseguren que la corona és un element de moderació, però 45 anys després de la restauració i sabent el que sabem, que és molt poc ja que la institució ha estat protegida per una bombolla de silenci, què en podem dir, d’aquesta autoritat que “arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”, que hauria de ser honesta i modèlica, però que presumptament ha utilitzat aquest estatus per fer tràfic d’influències, incomplir deures com a servidor públic o cobrar comissions no declarades? Que és tot un tractat d’exemplaritat, i fem curt. Mentre era cap d’estat era inviolable, però la pregunta és: a nosaltres, que som iguals davant la llei, qui ens protegeix del rei?