A la tres
Seguim
Retorno a aquest espai dels dijous després d’un parèntesi, evidentment, no volgut. No ha estat per la maleïda Covid, sinó per unes pedretes a la vesícula biliar que van provocar-me una infecció que gairebé em fa passar avall, que deia Pla. Per sort, tenim uns professionals de la sanitat excepcionals, en aquest cas, a l’hospital Josep Trueta de Girona, que em van treure del túnel. I aquí estem. Per seguir aportant-vos les meves humils reflexions sobre aquest malaurat –ara mateix no se m’acut cap més paraula– país nostre.
Tornem al peu del canó informatiu i les coses, en comptes d’haver millorat, continuen de mal borràs. La pandèmia segueix matant gent, fent-ne emmalaltir d’altres molt greument per dies i aquí sembla que no passi res. Les xifres de morts diàries esgarrifen. Fets com els de la residència de Tremp, amb més d’una cinquantena d’avis morts, ens haurien de remoure les consciències, però, malauradament, massa gent fa veure que no ho ha vist i gira el cap com pensant que allò no és cosa seva. Insensats tots plegats. El govern, sense president –honorable Quim Torra, et trobem molt a faltar–, va a la deriva, sobrepassat per una situació a la qual no pot fer front per una manca evident d’imaginació –es podria retallar algun sou públic, per exemple– i de recursos. Els nostres diners són a Madrid i només tornen en forma d’engrunes. Pel que fa al govern de Sánchez, ha passat la patata calenta a les autonomies i tampoc aporta els fons que ell sí que té i que permetrien a molts petits empresaris no seguir enfonsats en la misèria.
Però és que a Madrid sembla que la pandèmia no els preocupi. Allà, amb el PSOE mirant de perfil, els poders fàctics de la dreta, que no són pocs ni petits, continuen entestats a fer política. Jutges, fiscals, tribunals, militars, casa reial, funcionaris ministerials i tanta mala gent com pugueu imaginar, decideixen sobre allò que no podrien. Com quins són els límits de la llibertat. De la política –els presos polítics catalans segueixen tancats i Otegi tornarà a judici– i de la llibertat d’expressió. I si no proveu de cremar una bandera o d’insultar la Guàrdia Civil. Per molt que no us agradi el drap o que s’ho mereixin.