Llagostes i altres malures

Insaciables i destructives, per explicar els efectes del seu pas devastador l’organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) al·ludeix a aquella metàfora bíblica de les plagues d’Egipte. Són les llagostes del desert, una vella amenaça per a la manutenció de desenes de països africans que en els darrers anys, degut al canvi climàtic, s’estan multiplicant a ritme frenètic. Les imatges impressionen: estan a tot arreu, eixams d’espessos núvols que cobreixen camps i camins, que arrossinen vegetacions i cultius i que quan se’n van no deixen res, excepte els pals, diu un camperol; res per menjar, ni per a les persones ni per al bestiar. S’ajunten fins a 150 milions d’individus per quilòmetre quadrat i consumeixen cada dia el mateix que 35.000 humans. Com s’ha generat l’actual brot, que no està gens controlat? Va ser a finals del 2019 a la península Aràbiga, després d’una intensa i inusual temporada de ciclons a l’oceà Índic que va afavorir l’explosió del nombre d’insectes, els quals van entrar al Iemen, van creuar el mar Roig i es van introduir a la Banya d’Àfrica. Actualment, malgrat les campanyes de fumigació, es continuen reproduint al Iemen, Eritrea, Etiòpia, Somàlia, el Sudan i Kenya, tot castigant comunitats que ja estan en perill per les sequeres recurrents i per la gana, que sempre porta conflictes. Sembla que tot això ens queda lluny? No tant, són les activitats humanes les que alteren els ecosistemes i creen les condicions òptimes per a la propagació de les malures; de fet, ara tot el món en pateix una de ben tremenda.