Ai, ai, ai, que ens voten massa

Si es complissin els pronòstics del CEO, ERC, JxCat i la CUP sumarien una forquilla d’entre 73 i 76 escons en un Parlament fortament dominat per una àmplia majoria independentista. L’enquesta deixa clar que és perfectament possible que les llistes dels tres partits superin, en conjunt, el 50% dels vots. Dit d’altra manera, l’independentisme, per primer cop, guanyaria el plebiscit, deixant l’unionisme fragmentat i en clara minoria.

Tot plegat indica que els electors poden donar un bon disgust als partits independentistes precisament a causa de votar-los massa. Aquest eixamplament de la base, en el cas de confirmar-se, instaria els partits de Puigdemont i Junqueras a posar-se d’acord per afrontar una reedició del procés, amb la diferència que aquest cop els electors exigirien resultats tangibles o, com a mínim, una ferma voluntat de recuperar la iniciativa política en direcció a la República.

De cop s’haurien acabat les excuses de la confrontació intel·ligent i les de la mesa de negociació. El famós mentrestant hauria de servir per a alguna cosa tangible que es pogués mesurar i les direccions dels partits s’haurien de trencar el cap per trobar la manera de posar-se d’acord abans que la base els passés per damunt. Ho volgués o no l’independentisme oficial, la independència tornaria a visualitzar-se com a objectiu refotudament possible. Un resultat així retornaria la iniciativa al carrer, l’impuls des de baix que va agafar desprevinguts els partits del sistema un dia assolellat de fa 11 anys a Arenys de Munt.