Raça humana
La iaia es va trencar el fèmur
Ho escriu una neta després de llegir l’article Algú sap què ha passat a Tremp?: “La meva àvia materna va estar-se a casa la meva mare fins que va caure i es va trencar el fèmur. Com que se n’oblidava i li agradava anar a l’hort a buscar menjar per a les gallines, s’aixecava cada dos per tres. Va estar a punt de tornar a caure i la mare, que també cuidava la iaia paterna, va decidir dur-la a una residència. Mai s’hi va adaptar i aquella dona alegre va perdre el do de fer-nos riure. Quan feia tres mesos que hi era va arribar Nadal i jo i la meva parella la vam anar a buscar perquè passés el dia amb nosaltres i amb tota la família. Va estar molt contenta, tothom li feia moixaines i petons i al vespre la vam tornar al centre. La nit del 30 al 31 va morir, d’un constipat, ens van dir. Tenia bronquitis crònica i es medicava. S’havia queixat que a la nit quan s’ofegava no hi anava ningú. La mare havia fet dues reclamacions en tres mesos. És una història que ens va deixar angoixats per la sospita que més que dormint plàcidament la iaia va morir desatesa. Ara, la mare, que viu a casa, quan veu tot el que està passant als geriàtrics s’espanta i diu que sembla que algú hagi decidit matar la gent gran que ja no fa servei i sí molta nosa pels temps que venen. Jo el que penso és que els avis, que haurien d’estar més consentits que ningú, acaben sent tractats com una mercaderia barata i que algú, aprofitant la seva situació o les necessitats de les famílies, en fa negoci. I que estant així les coses ha arribat la pandèmia. O que la pandèmia ha arribat perquè estan així les coses.”