Mestres de la República

“Durant la Segona República l’ensenyament a Catalunya va arribar al nivell més alt de tota la seva història. Els nens i les nenes, els nois i les noies reberen una formació laica, gratuïta, coeducativa, científica i activa amb metodologies fonamentades en els moderns corrents europeus de l’Escola Nova. I això gràcies a les polítiques establertes pels governs de l’Estat i el de la Generalitat de Catalunya. I de manera especial per la dedicació i el convenciment de molts mestres que no escatimaren esforços per millorar el país mitjançant l’escola i l’educació.” Ho explica el pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona Salomó Marquès, investigador de l’escola republicana, l’exili i la persecució dels docents considerats “escòria roja” pel règim del 39. A més dels seus llibres, recomanem consultar el fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, https://fonsespecials.udg.edu/Marques , per fer-nos una idea del que es va perdre amb el triomf del franquisme; i del que es va guanyar: la més gran misèria que, a base de repressió, trencaria d’arrel tota mena d’avenç. Ara, un altre arxiu permet conèixer 564.269 expedients de depuració oberts als professionals de l’ensenyament de tot l’Estat: https://ihr.world/es/ (i altres informacions sobre consells de guerra, batallons disciplinaris...). Val a dir que molts mestres pagaren amb la vida la fúria dels vencedors contra el “virus republicà”. Ho hem de recordar? Penso que sí, perquè hi ha molt d’aquella vella càrrega ideològica –disfressada de llibertat, això sí– en algunes protestes contra la llei Celaá.