El voraviu
Maragall, el generós
Tu em fots l’alcaldia i jo et facilito la vida, any sí i any també.
Demà Barcelona aprovarà els pressupostos més grans de la història de la ciutat, que s’enfilen fins a tres mil dos-cents trenta milions d’euros. Segon any consecutiu. El tàndem Colau-Collboni (10+8) arriba a un acord amb l’Esquerra Republicana d’Ernest Maragall (10) que els permetrà convertir-ho en un tràmit, en un consistori de 41 regidors, on encara s’hi ha sumat Barcelona pel Canvi (2), de Manuel Valls. Després que el juny del 2019 l’ex-primer ministre gal regalés el suport “antinatural” (en paraula de Rufián) que Colau va acceptar i que li va permetre arrabassar l’alcaldia a Maragall, cap de la llista més votada, era complicat preveure un escenari de tanta generositat, placidesa i bonhomia. No sé si hi fa l’edat. L’experiència i la temperància que donen l’edat, vull dir. No sé si hi fa el cognom. Un Maragall a l’Ajuntament de Barcelona ha de volar amb el pes de la història a les ales i no es pot permetre segons què. No sé si hi fa Lledoners. Aquest missatge papal de resignació cristiana que sovint surt d’intramurs. No sé si és estratègia de partit. Allà per ells, aquí per vosaltres i al febrer ja ho fareu per nosaltres. Podem fer les càbales que vulguem, però els fets pelats demostren que tenim davant Ernest Maragall, el generós. Tu em fots l’alcaldia i jo et facilito la vida, any sí i any també. Prefereixo l’ERC que refrega set vegades al dia a Puigdemont que els va treure la Diputació de Barcelona per entregar-la al PSC.
